1. |
Multivers
03:18
|
|||
Quan la música il·lumina
cada instant del teu passar
Trenques amb el paradigma
amb el que t’han condemnat
I et consums en l’enyorança
de veure canviar el món
Que aquesta vida et mata
a cada somriure nou
La nit del drac m’espenta
i jo no vull dormir
Amb cordes em soterre
a l’arbre d’ivori
Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur
Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur
Qui viu de l’esperança?
Qui viu de la raó?
Qui espera que un nou dia li porte quelcom bo?
Qui espera que un nou dia li porte quelcom bo?
Jo no crec en l’harakiri si m’arrastra la por
Si només vivim aquesta vida, perquè no viure-la amb el cor?
Veig el final, entre llençols i llum
I obric la ment cap al meu curs futur
|
||||
2. |
Odissera
04:00
|
|||
Aquestes coses que hem guanyat
(Mentre estic al teu costat)
Sensacions que ara tens ben desterrades
(Has deixat anar l'atzar)
Este es el preu que hem de pagar
(Quan suposes que has fet tard)
No veus mai si algú es creua al teu davant
Penses que eixe dia no arribarà
Abans que el món sencer esclate en mi
Si despertes a temps podrem fer front
(Mentre estàs al meu costat)
Però cada cop fas passes enrere
(Hem deixat anar l'atzar)
Les tronades llunyanes ens fan por
(Saps que anàvem a fer tard)
Sentiràs que el rellotge s’ha aturat
I no podràs donar-li corda mai
Arribada l’hora del teu destí
|
||||
3. |
L'última lluna
03:07
|
|||
Posa’m un altre got de vi
i no deixes que em guanye la nostàlgia
Farem com si el que crema ara el pit
fóra l’alcohol i no el teu llit
Diguem que no saps del que parle
i tornarem a casa junts
L’última lluna de la nit
passeja entre nosaltres dos
i mentre tu mires al terra
comença la conversació
Que em contes la teua rutina,
si sols pensar en el futur
Que si la vida no ens espera,
voldries esperar-me tu?
Diguem que no saps del que parle
i tornarem a casa junts
|
||||
4. |
En mar oberta
04:42
|
|||
No és pròpia l’essència de la humanitat
Que em batega endavant
No és pròpia sinó herència, l’últim resultat
De ser capaç de conquerir el meu passat
Un dia em trobe caminant a la vora de la realitat
Allà on les paraules són de veritat
No busque somnis ni pesars
En mar oberta veig la pau
Passarà el que tinga que passar
Ara sóc un dia més gran
Ara la vela vola alt
Un dia em trobe caminant a la vora de la realitat
Allà on les paraules són de veritat
No busque somnis ni pesars
En mar oberta veig la pau
Passarà el que tinga que passar
En mar oberta veig la pau
|
||||
5. |
Atmosfera
02:15
|
|||
Hola, que tal?
On vas quan ja no estàs?
Que vols de mi, company?
Només parlar
Que estem ací penjats
En la immensitat
Si vens no trobaràs
Allò que has buscat
Hola, que tal? On vas?
Ja estic cansat
Els peus moren al fang,
I tu al matalàs
Agafa’m de la mà,
Deixem-nos portar
Si vens ja no seràs
Part del passat
|
||||
6. |
Cançó de pluja
03:08
|
|||
Cançó de pluja
per als neuròtics del malson
Per al xiquet que creix
dins l’ànima d’un mort
Aclama al cel que busques
una pell per a habitar
I la dolça penombra d’aquells llavis
Corre a per la tempesta
dels ulls que vas navegar
I no mires enrere si no es per a jugar
La mateixa seqüencia
Necessite escapar
Ja surt el sol, i em crema la pell
Em batega el cor a contracorrent
Ja surt el sol, i vole amb el vent
No fages cas del que diu eixa gent
Ja surt el sol, i em crema la pell
Em batega el cor a contracorrent
Ja surt el sol, i vole amb el vent
No fages cas del que diu eixa gent
|
||||
7. |
Històries d'ahir
03:52
|
|||
Que som fins avui
Flors volant pel vell subsòl
Que acaronen l’ànima dels grans bruixots
Cegats pel moviment de l’or i del no res
i quan arriben ací tot esclata
No t’has volgut fixar
Que vius a casa d’ells
Però ells al sòtan i tu al cim del gratacel
Ignorant misèries d’aquells carrers d’orient
On el poder de la paraula no val res
Més temps sense viure, el teu Déu farà
Creure’ns les històries d’ahir fins demà
Més temps sense viure, el teu Déu farà
Creure’ns les històries d’ahir fins demà
Més temps sense viure, el teu Déu farà
Creure’ns les històries d’ahir fins demà
Sou clarors i ombres, falses veritats
Ara sou satèl·lits, genis del fracàs
Sereu la pols i la sal
I la terra us pesarà
|
||||
8. |
Ponts cap a Holgersson
04:39
|
|||
No he trobat raons per entendre
el que és difícil explicar
el cel encara és fosc i el semàfor brilla en roig
I sóc jo el boig?
Preguntes qui sóc jo?
Sóc un reflex al pou
L’atzar baralla i dóna carta
Tria si vols jugar o ser un més,
pres al teu cap,
una bassa de sang al terra
Propis i estranys, gegants i nans perduts al bosc
Fora el reclam de lleis d’esclaus i pa de molts
Tinta de vol, pares i ponts cap a Holgersson
Com enigmes de tardor
L’atzar baralla i dóna carta
Tria si vols jugar o ser un més,
pres al teu cap,
una bassa de sang al terra
Propis i estranys, gegants i nans perduts al bosc
Fora el reclam de lleis d’esclaus i pa de molts
Tinta de vol, pares i ponts cap a Holgersson
Com enigmes de tardor
|
||||
9. |
Epsilon Z-38
04:32
|
|||
Construint ruïnes entre dos vides
Contant enigmes, perdent el ritme
Si vols entendre, les formigues criden
I el foc avança
No em trobe dins la meva ment,
No sé què he fet
I balle amb pètals en el llit fugint del fred
Escoltant la cançó que un dia vam fer
Buscant les notes que amagàvem als fulls vells
Potser, potser el Sòl esclate en mil colors
I tu i jo, mancats de tot, siguem estels
Potser, potser a les llunes d’Epsilon
Ens retrobem amb les promeses que hem trencat
|
Streaming and Download help
If you like Àcids, you may also like: